El retorn d’Alpine
Després d’haver-la deixat morir a mitjans dels 90 Renault ha decidit recuperar la marca Alpine. En febrer passat es va presentar al Retromobile de París la versió quasi definitiva del nou A-110 que s’inspira en el nom i l’estètica de la mítica berlinetta que en els anys 60 i 70 es va convertir en un autèntic mite dels ral·lis.
En la seua presentació l’A-110 estava acompanyat per exemplars dels models més representatius de la marca, tots ells de color blanc.
Alpine va ser creada per Jean Rédélé en 1955. Rédélé, fill del propietari de la concessió Renault a Dieppe, participava des de començament dels 50 en ral·lis. Amb un Renault 4CV preparat per ell va aconseguir alguns triomfs remarcables. La seua passió per competir als Alps va fer que els seus cotxes es conegueren com a “Alpine”, nom que després va adoptar la marca.
Els seus cotxes eren competitius, però Rédélé considerava que era necessària una reducció de pes per treure més profit d’aquells petits motors. Va anar a Itàlia on Allemano va dissenyar una carrosseria d’alumini per al 4CV. Finalment va adoptar un disseny de Michelotti realitzat en fibra de vidre que anava muntat sobre el bastidor i la mecànica del 4CV, o 4-4, com es coneixia a Espanya.
Va ser així com va néixer l’A-106, el primer model de la marca. Amb la carrosseria de fibra el cotxe pesava poc més de 500 kg i era tremendament competitiu en ral·lis. A les fotos es pot veure com les seues línies recorden les del 4CV, especialment la part posterior. Les últimes versions es podien equipar amb caixes de 5 velocitats i tenien una potència pròxima als 60CV, més del doble que el 4CV original. En total es van produir 251 exemplars fins a 1961, inclosos els cabriolet com el de les fotos.
En 1960 l’A-108 adoptaria la configuració que farien servir la resta d’Alpine fins a 1995. El xassís era una biga central a la que s’ancoraven un bressol posterior per a allotjar el motor i la transmissió i un altre al davant per a la direcció i la suspensió. L’A-108 comptava també amb versió cabriolet.
A París no podia faltar el primitiu A-110 que tots coneixem. Presentat en 1962, equipat amb motors de R8 i R8 Gordini, la berlinetta va evolucionar fins incorporar motors d’injecció de 1600cc que triplicaven la potència de les primeres versions. En 1973 es convertiria en el primer cotxe en guanyar el Campionat del Món de Ral·lis. Curiosament els darrers A-110 van ser produïts per FASA a Valladolid en 1978, un any després que es deixaren de fer a Dieppe. La versió espanyola, en canvi, mai va portar motors superiors a 1400cc.
Els A-110 s’han convertit en cotitzades peces de col·leccionista. Lluny han quedat els temps en els que es pagaven menys que un utilitari de segona mà. En recorde un verd metal·litzat de 1973 que es va passar una llarga temporada aparcat davant de casa a principis dels 80. El seu propietari demanava 150.000 pts per ell (900€), que ningú semblava disposat a donar-li malgrat que era més o menys el que aleshores costava un Renault 5 amb els mateixos anys.
La carrosseria de fibra anava encolada al xassís de forma que per a fer-se amb el ferro del xassís en alguns desballestadors botaven foc al cotxes. Hi hagué, en canvi, qui va saber preveure el valor que assoliria en el futur aquell model aleshores menyspreat. Conten que a finals dels 80 un mecànic de Lugo recorria la Península i França amb el seu Citroën CX i un remolc buscant els Alpine que ningú volia per a guardar-los i esperar que arribaren millors temps. Gràcies a ell es van salvar més d’un centenar. Després quan ja era un bé escàs els va començar a vendre, sembla que en va exportar vàries dotzenes.
A l’exposició de París també hi havia un A-310, l’últim model concebut sota les directrius de Rédélé abans que la marca quedés sota el control total de Renault. Més tard van arribar el GTA i l’A-610 amb els que va desaparèixer la marca.
L’Alpine de 2017 tracta d’emular el model que va desaparèixer quatre dècades abans. En ell estan posades les esperances en que torne a haver esportius francesos a la carretera.
També pots llegir aquest post en castellà
