Els Auburn de Lima
- 14 oct 2024
- 4 Min. de lectura
Actualizado: 22 feb
Lima s’ha convertit en una descomunal metròpoli en la que els desplaçaments poden arribar a costar hores. En una curta escala en la ciutat resulta inexcusable no visitar el centre històric, amb la seua magnífica catedral. Si t’agrada la natura també t’encantarà fer una escapada a les Illes Palomino, on podràs viure la inoblidable experiència de nedar en les fredes aigües del Pacífic envoltat de centenars de lleons marins. Fins ací, el full de ruta de qualsevol turista. Si ets aficionat als cotxes clàssics tampoc pot faltar una visita al Museu Nicolini.
Des de ben jove, Jorge Nicolini ha estat recorrent Perú en busca de clàssics oblidats. A mitjans dels seixanta quan moltes de les meravelles que ara contemplem als museus eren relíquies arraconades al fons dels garatges, Jorge inicià la seua cerca de joies amagades. Tot i reconèixer que alguna vertadera peça única va ser destruïda abans que ell aconseguís rescatar-la, està ben orgullós d’haver salvat bona part del patrimoni automobilístic del país. El fet que entre els negocis als que es dedicava el seu pare, a banda de ser un important fabricant de fideus al país, sigués distribuïdor de Packard i altres marques estrangeres va obrir moltes portes a Jorge en la seua aventura. Després de dècades recopilant el millor del parc automobilístic peruà, la col·lecció es va convertir en el Museu Nicolini que va obrir al públic en 2002.
En una curta escala de camí d'Arequipa vaig tenir temps per a anar al Museu. Com va passar quan vaig veure la col·lecció de Studebacker de Bernardo Eggers a Xile, vaig tenir el privilegi de visitar el Museu Nicolini junt al seu fundador.
Allunyat del centre de la ciutat, en un barri envoltat d’àrides muntanyes, el museu sorprèn per la qualitat dels models exposats. Al pati un mecànic posava a punt magnífic Ford V8 Phaeton verd.
En la sala principal, entre un centenar de vehicles, majoritàriament provenint dels Estats Units, i tots perfectament restaurats, destaca el que és el principal orgull de Jorge, un Auburn Speedster 851 SC de 1935. “SC” significa Supercharged, així ho delaten els enormes tubs que surten del seu lateral esquerre, com adverteix el seu propietari.
Jorge conta que poc més de mitja dotzena d’exemplars han arribat als nostres dies. En la mateixa sala es poden trobar desenes de Packard, Cadillac, De Soto, Lincoln, Studebaker, etc, algun dels quals han estat utilitzats per presidents de la República. Entre ells em va cridat l’atenció un Ford Edsel que potser siga el primer que he vist en versió de dues portes, i un impressionant Chrysler Airflow de 1934. Pocs són els exemplars europeus, entre ells algun Rolls Royce, un MGA, un Fiat 500 Giardinetta, un Isetta i un Wanderer 5/15 PS W3/II de 1915 de dues places, una darrere de l’altra, també conegut com a Wanderer Tandem Sport. Junt als petits europeus hi havia també un parell de japonesos. Un Datsun 14 Roadster de 1935, produït dos anys després que l’empresa comencés la seua activitat, que sembla que va arribar nou a Perú, i un magníficament restaurat Mazda R360 de començament dels 60, un dels primers kei car japonesos, en incorporar motor de quatre temps. Entre tots els models de la sala,
Jorge té especial estima pel Plymouth Satellite groc del 67 que era el seu cotxe de diari quan era jove.
Una sala annexa contenia una vintena de cotxes més recents, de distints orígens conservats, sense restaurar.
La part més interessant del museu és potser el taller on es fan les restauracions. Un equip d’artesans de les distintes professions relacionades amb la restauració hi treballa de forma continuada per a deixar els cotxes en un estat increïble. Fusters, tapissers, planxistes, pintors, electricistes, torners, mecànics, cromadors, etc. fan que siga possible fer la restauració completa sense haver de recórrer a l’exterior.
Entrar en aquell temple de la restauració és el somni de qualsevol aficionat als clàssics. Una vintena de cotxes americans, europeus i japonesos, alguns en estat lamentable, esperaven el seu torn. Allà es podia trobar des d’un Trabant, fins a in Jaguar XK. Entre ells em va cridar l’atenció un Mercedes 170H dels anys 30, amb motor posterior com el que vam veure a Santiago de Xile. En procés avançat de restauració hi havia altres joies, entre les quals la favorita de Jorge és, potser, un altre Auburn, en aquest cas de quatre portes, també descapotable.
Perú té meravelles naturals i arquitectòniques que el converteixen en una destinació molt atractiva, si, a més ets fan dels cotxes clàssics, el Museu Nicolini és una altra excel·lent raó per a visitar el país. A més, si vas en un futur no molt llunyà potser tindràs l’oportunitat de veure els dos Auburn de Jorge restaurats, un al costat de l’altre.
Comentarios