La Nau 122 de Seat
En un país en el que no abunden els museus d’automòbils, els rumors sobre l’existència d’una col·lecció secreta de Seat va crear una llegenda entre els aficionats que somiaven que el fabricant podria estar impulsant un gran museu sobre la marca. La llegenda continuà creixent conforme s’anava difonent el nom de l’ara mítica “Nau 122”, en la Zona Franca de Barcelona, en la que se suposava que Seat tenia amagats exemplars únics de la marca. Amb el temps la pròpia empresa ha anat donant difusió, amb compta gotes, de l’existència de la col·lecció que, segons Isidre López, el seu responsable, podria ser el germen d’un futur museu.
L’existència de la col·lecció ha estat possible gràcies a la sensibilitat i la visió d’Elvira Beloso, secretària de direcció quan VW va adquirir Seat. Amb l’arribada dels primers responsables alemanys a la direcció de l’empresa, Elvira va rebre l’ordre d’esborrar tot rastre del passat Fiat de Seat. Amb gran valentia i sens dubte posant en risc el seu lloc de treball, Elvira degué pensar que el patrimoni de Seat transcendia l’activitat empresarial de l’empresa i era part de la memòria col·lectiva del país, per la qual cosa, va decidir preservar els exemplars d’automòbil que considerava més representatius de l’empresa amagant-los per diferents racons de les instal·lacions. Va ser anys més tard quan una nova direcció de l’empresa va entendre el valor d’aquelles antigalles i va acceptar que podien aportar valor a la imatge de la marca. És així com es va crear “Seat históricos” una unitat encarregada de mantenir viva la història de la marca.
La col·lecció compta actualment amb uns 350 cotxes, dels quals bona part es troben a la famosa Nau 122. Es tracta d’un magatzem en el que els cotxes estan nets, ben ordenats i mantinguts en perfectes condicions. No estan tan amuntegats com en alguns museus i ha prou espai entre les files de cotxes, però es troba a faltar la possibilitat de poder contemplar els vehicles des de qualsevol angle, especialment aquells més singulars.
Els cotxes estan disposats en ordre cronològic, amb una seqüència lògica que el visitant agraeix. En aquest sentit destaca l’evolució del Ritmo que es presenta amb un exemplar original, un clon de la primera versió italiana, amb les seues llantes “botó”, separat d’un Ronda del mateix color per l’exemplar del judici contra Fiat en la Cambra de Comerç Internacional, que té pintades en groc les parts que diferencien el Ritmo del Ronda. A continuació es pot veure un dels escassos Ronda Crono 2.0 i, per acabar, el primer exemplar fabricat de la versió tres volums del Ritmo / Ronda, el Málaga.
El primer passadís comença amb els models més antics de la marca i avança cronològicament fins al final de l’etapa Fiat. Al final connecta amb el segon passadís que continua amb la seqüència, ja amb models de l’època VW, incloent-hi prototips de saló i exemplars de competició.
Com no podia ser d’altra manera els primers models exposats són de 1400 i de 600. Em van agradar particularment unes maquetes a escala aproximadament 1:2 de models antics i recents de la marca. Entre els models singulars destacaven el 1400 i els 600 Savio que es feien servir per a passejar les visites per la fàbrica. En els vídeos del NO.DO de l’època es pot veure Franco i altres personatges de la dictadura visitant les instal·lacions a bord d’aquests exemplars.
Alguns models estan representats pel primer exemplar fabricat, altres per unitats restaurades que la marca ha anat recuperant. Em van agradar particularment la Siata Formichetta i el 1400 furgoneta que encara participa com a assistència en alguns rallis històrics. El dia de la visita es podia contemplar exemplars de pràcticament tots els models de sèrie de l’etapa, només vaig trobar a faltar algun exemplar de 124 Sport i dos derivats del Panda que m’encanten, la Seat Trans i el Panda Terra, la resta diria que estaven tots. Isidre López va confirmar que la col·lecció inclou més models únics que no es presenten a la 122 com algun 1400 Serra. Hi ha rumors que apunten a que l’empresa ja té o està buscant exemplars difícils de trobar com el 850 de 4 portes curt o algun exemplar de cotxes dels que no se sap si queden supervivents, com ara l’Emelba 7 o el Múltiple, la versió Seat de la Multipla italiana.
Per acabar, la nau compta amb prototips de saló dels anys 90 cap ací i alguns destacats cotxes de competició. Aquell dia no estava la rèplica del 124 Gr4 amb el que la marca va fer història al Ralli de Montecarlo de 1977, però va ser molt gratificant poder veure exemplars com l’Ibiza Bimotor i el Marbella Proto G40, que tant van alegrar els rallis de terra de finals dels 80.
Tenir l’oportunitat de visitar la Nau 122 ha suposat complir un gran somni que crec que és compartit per molts aficionats a l’automòbil, que esperem que algun dia, no massa llunyà, el museu de la marca siga una realitat.
