Biscuter Industrial
Actualitzat: 1 day ago
El Biscuter va ser el microcotxe espanyol de més difusió. És difícil saber quantes unitats se'n van fabricar entre 1953 i 1960, però les estimacions més fiables situen la producció al voltant de les 12.000. Símbol de les privacions de la postguerra, va néixer de la creativitat de Gabriel Voisin, un dels grans enginyers francesos, que abans de la Segona Guerra Mundial havia destacat en la fabricació de motors d'aviació i automòbils de luxe.
Equipat amb un motor monocilíndric Hispano Villiers de dos temps i 197 cc, el Biscuter es va convertir en un mitjà de transport assequible per a aquells que es podien permetre alguna cosa més que una motocicleta, però no arribaven a comprar un automòbil convencional.
Les primeres versions, sense marxa enrere i amb arrencada mitjançant una palanca, van anar evolucionant en diferents direccions. El 200F, conegut com a Pegasín, era una mena de Biscuter de luxe, amb carrosseria de fibra que evocava els Pegaso de competició. Tant aquesta versió com les variants comercial (200C) i industrial (200I) van arribar al mercat quan el declivi de la marca ja era difícil d'aturar, especialment davant l'aparició de cotxes com el SEAT 600.
De vegades es confonen les versions comercial i industrial, ja que totes dues incorporaven panells de fusta a la part posterior. La comercial, coneguda popularment com la Rubia, mantenia una alçada uniforme al llarg de tota la carrosseria. La industrial, en canvi, presentava una caixa de càrrega més ampla que la part davantera i sobreelevada, amb un sostre de xapa ondulada que recordava el de les primeres furgonetes Citroën 2CV.
El 1958, el Biscuter 200 F costava pràcticament el mateix que un SEAT 600. Tenint en compte que tots dos vehicles eren incomparables en capacitat, prestacions, qualitat, seguretat i fiabilitat, no és estrany que el Biscuter, com la resta de microcotxes, desaparegués ben aviat de les carreteres espanyoles.
Un anunci de Wallapop en què s'oferien diverses Moto Guzzi 65 em va portar fins a una propietat als afores de València, on s'amuntegaven desenes de motocicletes de les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta. A l'aire lliure també hi havia les restes d'un SEAT 1200 Sport, pràcticament desballestat i amb poques possibilitats de recuperar-lo.
A l'interior d'un edifici que havia estat un molí d'arròs s'acumulaven encara més motocicletes i tota mena de trastos. Entre aquell desgavell sobresortia un Biscuter 200 I, la versió furgoneta que havia arribat al mercat el 1958, quan el declivi de la marca ja era imparable.
Tot i que a primera vista semblava trobar-se en un estat força lamentable, en realitat estava bastant complet. Conservava la mecànica original i només els panells de fusta de les portes i de la caixa de càrrega semblaven irrecuperables. Al compartiment del motor encara s'hi podia contemplar la peculiar culata de grans dimensions concebuda per Voisin, inspirada en els seus dissenys de motors d'aviació.
Un detall que em va cridar especialment l'atenció era l'adhesiu de la ITV que encara conservava al parabrisa. Tot sembla indicar que el vehicle havia estat documentat i en funcionament fins aproximadament als anys noranta.
Entre les anècdotes que ens va explicar el propietari, n'hi havia una de ben curiosa: durant els anys seixanta, la furgoneta havia pertangut a un carnisser. A la caixa encara s'hi podien veure alguns ganxos per penjar-hi la carn. Segons ens va explicar, en aquella època de penúries, en molts casos es tractava de rates de marjal, una carn força apreciada aleshores.
És una llàstima trobar aquest Biscuter en l'estat actual. Malgrat les dificultats i el cost que comportaria la restauració, estic convençut que més d'un aficionat s'animaria a recuperar-lo i fer-lo rodar de nou entre els camps d'arròs.
Comentaris