El museu BMW a Munich
- 1 mar
- 5 Min. de lectura
Actualizado: hace 10 horas
Els museus de les grans marques solen ser una delícia per als aficionats a l'automòbil. El cas de BMW no és cap excepció, per la qual cosa una visita a Munic és una bona excusa per repassar la història de la marca. La visita es pot completar amb un recorregut per les línies de muntatge dels últims models.
La història de BMW es remunta a principis del segle XX. Les sancions imposades a Alemanya després del final de la Primera Guerra Mundial suposaren per a l'empresa la prohibició de seguir fabricant motors d'avió, la seua principal activitat. El salt a la producció d'automòbils es va produir el 1928 quan va adquirir Fahrzeugfabrik Eisenach, propietària de la marca Wartburg. La planta d'Eisenach produïa aleshores el Dixi, un petit automòbil, derivat de l'Austin Seven, fabricat sota llicència. Així, el BMW Dixi es va convertir en el primer BMW de quatre rodes. El BMW 3/15 de 1930 del museu és una evolució del Dixi, aquesta vegada en versió furgoneta d'assistència tècnica.
En pocs anys la marca va passar de fabricar models sota llicència a ser un referent tecnològic. El BMW 328 de 1936 hi va tenir molt a veure. Aquest petit descapotable, amb el seu motor de 6 cilindres de 2 litres i 80CV, es va convertir en un referent, aconseguint èxits esportius com la victòria en la seua categoria a les Mille Miglia de 1940. El model no només va destacar a nivell tècnic, sinó que la bellesa de les seues línies va convertir la seua carrosseria en una de les més imitades a la indústria de les rèpliques.
La II Guerra Mundial BMW va ser el període més vergonyós en la història de BMW. La complicitat de l'empresa amb els crims del règim nazi va arribar fins a l'extrem d'explotar desenes de milers de treballadors forçats, presoners de guerra i de camps de concentració. Durant la Guerra la fàbrica d'Eisenach va quedar en mans dels soviètics, que van reprendre la producció utilitzant la pròpia marca bavara, que més tard es va reconvertir en EMW. La història d'aquesta marca la podeu consultar en el següent post. El BMW 327 de la foto és un d'aquells models que l'empresa va fabricar abans i després de la Guerra i que va acabar sent un dels primers EMW a l'altre costat del teló d'acer.
L'època de penúria que va seguir a la Guerra no convidava a llençar nous productes. La majoria de la població lluitava per sobreviure. BMW es va limitar a reprendre la fabricació de models d'abans de la Guerra. A mitjans dels 50 la situació havia millorat i la rivalitat amb Mercedes va portar la marca bavaresa a desenvolupar el BMW 507, per competir amb el 300SL. Utilitzant una plataforma retallada del 503, aquest roadster dotat d'un V8 de 3200cc, amb carrosseria d'alumini, és considerat un dels automòbils més bells de la història. Malauradament, els alts costos de desenvolupament i fabricació van provocar que pocs clients se'l pogueren permetre. Només se'n van produir 254, cosa que va portar l'empresa a una delicada situació. Una de les més cèlebres és la que va pertànyer a Elvis Presley. El vídeo sobre la restauració d'aquesta unitat que circula per internet és particularment interessant.
Front a una situació tan delicada, l'èxit del BMW 250 va resultar ser un salvavides per a l'empresa. Aquest microcotxe, basat en l'Iso Isetta, amb la seua porta frontal, és un dels més populars, conegut més enllà dels cercles d'aficionats. A diferència del model italià, el monocilíndric de la versió BMW era de 4 temps, derivat de les seues motocicletes. Una curiosa evolució de l'Isetta va ser el BMW 600, conservant la porta frontal, la carrosseria s'allarga, afegint portes posteriors, convertint-lo en un quatre places. Al museu no vaig poder veure cap unitat d’aquest interessant model que fins i tot es va acoblar a l’Argentina, però sí un BMW 700, amb una carrosseria més convencional. Aquests tres petits models van ajudar l’empresa a superar un dels seus moments més delicats fins que als primers anys 60 va arribar la Neue Klasse, de la que fa part l’interessant BMW 2002.
A finals de la dècada de 1960, el llançament de la sèrie E9 va consolidar la recuperació de la marca després de la llunyana postguerra. Derivat del 2.0 CS, amb els seus quatre cilindres i el seu poc convencional frontal, en 1968 va néixer el Neu Sechs, amb el seu frontal de dobles fars i la graella horitzontal negra que seria marca de la casa durant dècades. Els sis cilindres de 2.8 i 3.0 litres van arribar a incorporar injecció electrònica i van assolir el seu punt àlgid amb el BMW 3.0 CSL. Aquesta versió alleugerida, que perdia 200 kg per destacar als circuits, va ser tot un èxit. Conegut com el «Batmòbil» per la seva agressiva estampa, plena d'aletes, entrades d'aire i spoilers, el CSL deixava bocabadats els aficionats de l'època.
El museu no només allotja exemplars de producció, també inclou cotxes de competició i prototips de saló. Un dels més atractius és el BMW Turbo de 1972. Va ser dissenyat pel mateix Paul Bracq en commemoració dels jocs olímpics d'aquell any. El model del museu és una de les dues unitats produïdes. Amb les seues portes d'ala de gavina i el seu disseny en cunya, va suposar una ruptura estètica per a la marca, que va deixar empremta en el disseny fins al llançament de la Sèrie 8 el 1989.
Un dels models més directament inspirats en el Turbo de 1972 va ser el BMW M1. Concebut inicialment per a la competició, el M1 va ser dissenyat per Giorgietto Giugiaro. Els requisits d'homologació exigien la producció d'un nombre d'unitats que el departament de competició de la marca no podia satisfer, per la qual cosa es va recórrer a Lamborghini. Les dificultats del fabricant italià van portar poc temps després a què Motorsport reprengués la gestió del projecte. Els plans esportius i comercials per al M1 mai es van complir, però almenys ens van deixar un bell esportiu per a la posteritat.
Qualsevol persona d'una certa edat recordarà la BMW Sèrie 6 com un dels coupés més desitjats dels anys setanta i vuitanta. Aquesta unitat és un dels 50 exemplars del BMW 635 CSI Grup A preparats per Schnitzer per a competir als circuits europeus. Amb potències superiors als 300 CV, va aconseguir un gran èxit a partir de 1982. Les seues línies discretes, lliures d'alerons i spoilers exagerats, amb una elegància tan propera a la de sèrie, em semblen especialment atractives amb aquesta decoració, amb el seu fons blanc i el que sembla una radiografia dels seus òrgans interns.
Fins ací alguns dels models més destacats que podeu gaudir al museu. Si t'agraden els clàssics i passes a prop de Munic, una visita al museu et pot alegrar el dia
Comentarios