60 ans de la 2CV
En 2018 farà 70 anys que el 2CV va ser presentat al Saló de París. Distints clubs estan ja preparant activitats per a celebrar l’esdeveniment i no hi ha cap dubte que la mateixa Citroën organitzarà alguna retrospectiva sobre la cabra, com molts la coneixen.
No sabem encara com seran eixes celebracions, mentrestant podem recordar l’exposició que Citroën va organitzar en 2008 a la Cité des Sciences et l’Industrie de París, a La Villette, per commemorar el seixantè aniversari de la “déuche”.
L’exposició, amb un muntatge impressionant, feia un complet repàs de la història de l’utilitari francès. Afortunadament he pogut trobar les fotos que vaig fer malgrat que la il·luminació de l’interior del recinte no era molt favorable.
La rebuda al visitant era espectacular, amb quatre 2CV de distintes èpoques penjant del sostre simulant un descens des dels cels. No podien faltar vídeos, maquetes i nombrosa informació sobre l’evolució del model al llarg dels més de quaranta anys de producció.
La peça més singular era sens dubte un dels prototips de 1939. Els costos de desenvolupament del revolucionari Traction van ser tan elevats que van provocar que André Citroën perdés en 1934 el control de l’empresa que ell mateix havia fundat. Lluny de la sofisticació del Traction, els responsables de Michelin van encetar un nou projecte per a desenvolupar un cotxe senzill i econòmic que estigués a l’abast de tothom, la Toute petite voiture (TPV). Tot i que en els anys 30 l’automòbil anava generalitzant-se a les grans
ciutats, a la França rural els camperols encara en movien majoritàriament a cavall, en carro o en bicicleta. Això va portar els responsables de Citroën a plantejar-se la creació d’un automòbil econòmic, però alhora amb gran capacitat de transport i una suspensió capaç de transportar per qualsevol terreny una cistella plena d’ous sense trencar-los.
Ja abans de la II Guerra Mundial el “Type A” estava llest, fins i tot una sèrie de 250 unitats havia sortit de la cadena de producció quan els alemanys van ocupar França. Per evitar que foren confiscats pels ocupants, la direcció de Citroën va ordenar destruir els exemplars produïts. Només uns pocs prototips van ser amagats, la direcció es va negar a lliurar als nazis els plànols del projecte i no va acceptar intercanviar-los pel dret a fabricar el Volkswagen.
Després de la Guerra, tot i que la direcció va ordenar destruir els prototips que quedaven, alguns empleats van decidir amagar-los fins que van ser descoberts en una andana en 1995.
A l’exposició es podia observar un dels prototips pioners de 1939. Es pot apreciar que el disseny és encara més rudimentari que el del model definitiu de 1948. La silueta és semblant a la del 2CV que tots coneixem, el perfil de les portes és semblant tot i que aquestes són més planes i tenen un aire artesanal. Destaca el frontal amb un sol far i el capot del xapa corrugada. A diferència dels exemplars de sèrie les llantes eren de quatre forats i estaven perforades. Un element que no canviaria al llarg de tota la producció del 2CV, com és el sostre de lona, ja es pot veure en aquest prototip.
Al costat del prototip original es podia veure un exemplar de la primera sèrie llençada en 1948. Les modestes prestacions d’aquella versió inicial van fer que durant els primers anys les vendes cresqueren molt poc a poc.
El dos cilindres de 375cc refrigerat per aire a penes tenia 9CV de potència. La carrosseria és la mateixa que es mantindria fins a 1990, només el capot es canviaria en 1960 amb una calandra més menuda i les línies més senzilles. Les portes davanteres que s’obrien a contravent fins a 1964 passen a ser convencionals, com es veu a l’exemplar de color verd de les fotos.
L’exposició comptava amb unitats de les sèries més representatives. Destacava un exemplar de 2CV Sahara, la versió 4x4 produïda entre 1958 i 1966. A les fotos es pot observar l’obertura de ventilació a la part posterior.
El Sahara comptava amb dos motors, un per a cada eix, malgrat això la potència total era de només 28CV, també és fàcil de reconèixer per portar la roda de recanvi sobre el capot. El Sahara s’ha convertit en la versió més desitjada pels col·leccionistes. De les escasses 700 unitats que es van fabricar prop de la meitat van ser adquirides per la Guàrdia Civil espanyola. Recorde que fa temps mon pare em va comentar que en els anys 80 encara es podia veure a un desballestador de Saragossa bona part d’aquesta flota.
A partir dels setanta, però sobretot en els 80, van aparèixer nombroses i acolorides sèries especials com les 007, Cocoricó, France 3, etc. A la mostra no podien faltar les més conegudes com el Charleston.
El 2CV es va concebre com a utilitari -a l’exposició tampoc faltava una furgoneta de la primeria sèrie- però al llarg de la seua vida va esdevenir tota una icona, fins i tot un símbol de llibertat i un estil de vida desenfadat.
L’exposició de 2008 estava centrada en el 2CV, no hi havia cap dels seus derivats com el Dyane, el Mehari o l‘Ami. Qui sap si l’any que ve en el 70è aniversari es presentarà la família completa, esperem tenir l’oportunitat d’anar-hi si es torna a organitzar.
