Land Rover "ticos"
Land Rover és una d’eixes mítiques marques d’automòbil que fins i tot si no ets aficionat als cotxes clàssics coneixeràs. La nissaga de models tot terreny que va començar en 1948 amb la sèrie I va evolucionar durant setanta anys. Només fa uns mesos es va deixar de fabricar el darrer Defender basat en el model original.
Considerat com a una de les icones de la indústria britànica, durant aquestes set dècades el Land Rover ha estat també acoblat a més d’una vintena de països. A Espanya tothom coneix la història de Santana, però l’empresa andalusa no va ser única en fabricar sota llicència aquests models. El Land Rover també va ser fabricat a Austràlia, Nova Zelanda, Sudàfrica, Veneçuela, Bèlgica, etc.
Sempre que he anat a Costa Rica m’ha cridat l’atenció la quantitat de Land Rovers, sobretot de la sèrie III, que encara es troben pels camins. Fa unes setmanes, viatjant de San Carlos a la capital, vaig demanar l’amic que em portava que s’aturés una estona per a poder fer una foto a un sèrie II. Quan va saber del meu interès pels cotxes vells de seguida em va fer saber que allò era territori Land Rover. Tot seguit es va oferir a fer-me un tour temàtic per la zona. Junt a una plantació de pinya, amb aquell sèrie II, que entre la boira esperava el seu propietari, començà el tour. Després, a banda d’uns quants Land Rover i Land Cruiser que vam trobar pel camí, la primera visita va ser al taller d’un cosí que es dedica precisament a restaurar Land Rovers, alguns dels quals acaben emigrant cap als Estats Units.
Allà va ser on vaig fer la foto d'aquests tres exemplars, cadascun d’una sèrie, que esperaven junts a ser restaurats. Al mateix lloc vaig descobrir que aquells cotxes havien estat muntats a Costa Rica. Entre 1963 i finals dels setanta, amb uns aranzels per als vehicles acabats que resultaven prohibitius, una empresa local es va dedicar a importar les peces en CKD des d’Anglaterra i segurament també des de Linares, per a acoblar els cotxes al país centreamericà. Fins a 1969 tan sols es van muntar 2000 cotxes, però més tard la producció es va incrementar fins arribar a les 35000 unitats de Land Rover "ticos". Aquella producció local va ser possible gràcies a que Nora Carbalho i John Schofield, propietaris del Grupo Electra, no es van conformar amb importar els vehicles i van crear Ensambladora Automotriz, que fins i tot va muntar alguns Range Rover durant els anys 70.
Al mateix poble em va presentar un amic que havia restaurat un sèrie III beige. La restauració era tan bona que semblava sortit de fàbrica. Al mateix jardí, amagat sota un tendal vaig descobrir un sèrie I de 1956. Aquest havia estat fabricat a Gran Bretanya i cridava l’atenció per tenir un número de matrícula increïblement baix, el 95 de Costa Rica.
L’última sorpresa va arribar quan em va presentar Emilio, un nebot que ha fet d’un sèrie III la seua passió. Emilio ens va oferir donar una volta pels camins amb el seu tot terreny. Malgrat la duresa de la suspensió i la dificultat per seguir una línia recta amb aquella direcció tan imprecisa, conduir el seu Land Rover per aquells camins a la falda del volcà Poás va ser una experiència emocionant. La propera vegada no puc deixar d’anar a una de les reunions de tot terreny que s’organitzen a la zona on es congreguen molts Land Rover de fabricació “tica”.
