Microcotxes al Museu Lowman

Fuldamobil i Bambino 200

La devastació que va deixar la II Guerra Mundial va tenir entre moltes altres desastroses conseqüències la desestructuració de la indústria de l’automòbil a Europa. L’escassetat de materials, la destrucció de l’aparell productiu i la manca de capacitat adquisitiva van marcar una postguerra en la que bona part del parc automobilístic havia desaparegut. Si bé, només acabar la Guerra, van aparèixer alguns nous models, com a França el Renault 4CV, la major part de la producció era de models dissenyats abans del conflicte, i només uns pocs privilegiats podien accedir a ells. Va ser així que a començament del anys 50 nombroses empreses de diferents països es van llençar a la producció de microcotxes, vehicles de reduïdes dimensions, habitualment amb motor de moto. Amb formes sovint curioses, aquests artilugis pretenien ser el mitjà de transport d’aquells que no podien permetre’s un cotxe convencional i no es conformaven amb una moto.

Com a complement temporal a la seua excel·lent col·lecció d’automòbils, el Museu Lowman, a La Haia, ofereix, entre el 5 de juliol i l’1 de setembre una interessant exhibició de microcotxes de diferents fabricants europeus. Una trentena d’exemplars de distints països, dels dos blocs en els que estava partida Europa durant la Guerra Freda, reben el visitant amb gran simpatia.

Arnold van der Goot junt a la seua creació, el Shelter de 1958

Estant a La Haia no podien mancar productes holandesos. Entre ells destaca un Shelter de 1958. Arnold van der Goot, un aleshores jove enginyer aeronàutic, el va dissenyar i va fabricar personalment peces per a muntar-ne 20 exemplars.

Aquest petit monocilíndric de dos temps es poc més gran que una cadira de rodes carrossada. Malauradament, l’entrada al mercat aquell mateix any del DAF 600 va tenir sobre els microcotxes holandesos el mateix efecte que el Seat 600 a Espanya, tonant aquests productes invendibles. L’exposició va comptar amb la participació del mateix Arnold van der Goot, a qui veiem posant orgullós junt a la seua creació.

Bambino 200 Sport

Més èxit va tenir a

Holanda el Bambino 200. Amb una carrosseria de fibra i una forma que emula una gota d’aigua, es va fabricar entre 1955 i 1957. Com el Nobel xilè, que es pot veure al Museu Lira de Santiago, el Bambino 200 és una còpia sota llicència del

Fuldamobil alemany, com el que l’acompanya a la mateixa exposició. Del Bambino 200 es va fer un prototip descapotable, el 200 Sport, que es va presentar al Saló d’Amsterdam de 1957. Aquest únic exemplar produït, provenint d’un museu dels Estats Units, forma també part dels vehicles exposats.

BMW Isetta 250 i BMW 600

Messerschmitt KR 175

Els països amb una major varietat de marques representades són Gran Bretanya i Alemanya. Entre les britàniques podem trobar exemples d’Allard Clipper, AC Petite, Bond Minicar, Frisky Family Three, Opperman Union, Peel P50 o Coronet. En el cas d’Alemanya, a l’època partida entre els dos blocs que van estar separats pel Mur de Berlin, trobem marques de les dues bandes. Alemanya Occidental està representada per models com l’original Messerschmitt KR 175, el Fuldamobil del que hem parlat abans, i altres com el Heinkel Kabine 154, Maico 500, Goggomobil TS-250, la versió coupé del model que també es va fabricar sota llicència a Euskadi, i dos BMW amb porta d’obertura frontal, l’Isetta 250, derivat de l’original italià, i el 600, la versió allargada, vàlida per a quatre places. L’antiga Alemanya Oriental, per la seua part, està representada per un IFA P70.

També procedent de l’antic Bloc de l’Est, de l’extinta Txecoslovàquia, es pot contemplar un curiós Velorex Oskar 16. El Velorex, amb la seua estructura tubular, coberta per unes lones de vinil, i el seu motor Jawa, sembla més proper a una motocicleta que la resta de cotxets de l’exposició.

Velorex Oskar 16

Procedents de França podem trobar un minúscul Rolux Baby, amb aspecte de cotxe a escala per a xiquets i carrosseria inspirada en els anys 30, i un parell de models de disseny italià, el Velam Isetta i el Vespa 400.

Rolux Baby

Finalment, alineats al centre de la sala, es poden veure tres microcotxes fabricats a Barcelona. Una primera versió del Biscuter, encara sense marxa enrere, i una microcamioneta JFC Delfín comparteixen el mateix monocilíndric Hispano Villers, com altres tantes creacions espanyoles de dues i quatre rodes de l’època. Els acompanya un PTV 250, fabricat per AUSA, empresa de Manresa dedicada encara avui a la producció de vehicles. Amb la seua elegant carrosseria descapotable el PTV es diferencia de la resta de producció del país, que equipava motors fabricats sota llicència, per tenir un propulsor de disseny propi.

PTV 250

Biscuter 100

Acompanyant els microcotxes, en la mateixa sala, es troben altres meravelles de l’automòbil. Destaca un magnífic Lancia Astura, amb un V8 de 3 litres, model dissenyat per Battista “Pinin” Farina, que va ser escollit per Mussolini com a vehicle oficial per al seu govern. Junt a l’Astura una altra  joia, com el Tatra T87, en molt millor estat que el que es pot trobar al Museu Lomakov de Moscou, que podem veure al post específic sobre el model.

Tatra T87 i Lancia Astura

Ha estat una agradable coincidència visitar el Museu Lowman precisament durant el període d’exposició dels microcotxes. Si sempre és un plaer fer l’excursió en bicicleta des de Delft o La Haia, aquesta vegada la recompensa ha estat doble.

També pots llegir aquest post en castellà