Clàssics de preguerra a Montevideo
El Montevideo Classic Car Club és una associació d'aficionats als automòbils clàssics fundada el 1979. La seua seu es troba a l'edifici de l'Automóvil Club del Uruguay, on també hi ha el Museu Eduardo Iglesias. Alguns dels vehicles exposats al museu pertanyen, precisament, a socis del mateix club.
Una de les activitats que organitza l'entitat és la Trobada de Vehicles de Preguerra, que enguany arriba a la seua XXI edició.
Als afores de la ciutat, el primer dissabte de novembre, es reuneix al pati d'un concessionari Kia un grup d'automòbils fabricats abans de 1945, tot i que no és estrany que també hi haja algun model posterior. Des d'allà, els participants emprenen una ruta pels voltants de Montevideo.

En aquesta edició s'hi van congregar una bona colla de cotxes, tots en un estat de conservació impecable. Entre ells hi havia un parell de Ford T i, com no podia ser d'una altra manera en qualsevol esdeveniment automobilístic a l'Uruguai, uns quants Ford A.

Més enllà dels populars models T i A, també hi havia altres representants de la marca, com un magnífic Ford V8 Roadster de 1934. És un d'aquells cotxes que fa goig de veure en el seu estat original, sense haver estat víctima de les espantoses transformacions que, malauradament, són tan habituals en alguns clàssics.

Menys freqüent és trobar exemplars com el Packard 120B Sport Coupé de 1936, que ja ha aconseguit diversos premis d'elegància a l'altra banda del Río de la Plata. També cridava l'atenció un Hudson Terraplane de 1937 pels seus cuidats acabats i l'elegant combinació de colors: carrosseria de color ivori i capota en to tabac. Una altra particularitat d'aquest exemplar és que disposa de vidres laterals per a les places posteriors.

Entre els primers vehicles a arribar hi havia una camioneta Chevrolet 3100 de 1954, de color verd metal·litzat i amb la característica configuració de cinc finestres. Destacava especialment per l'excel·lent estat de conservació de la pintura i els cromats.


Per la seua data de fabricació, un BMW 600 no hauria d'haver format part d'aquesta trobada, però la presència d'aquest simpàtic microcotxe va ser, sens dubte, benvinguda per tothom. Comparteix el frontal amb l'Isetta, però ofereix espai per a quatre ocupants en unes dimensions sorprenentment reduïdes. Disposa de dues portes: una de frontal, com la de l'Isetta, i una altra de lateral. Tot i la semblança amb el model original dissenyat per ISO, el característic soroll del seu motor bicilíndric de quatre temps, derivat de la tecnologia motociclista alemanya, deixava ben clar que ens trobàvem davant d'un BMW.



Una altra agradable sorpresa va ser retrobar el Studebaker Champion Coupé de 1941 que havia vist uns dies abans al Museu de l'ACU. Aquesta vegada el podia contemplar amb la llum del matí i, sobretot, escoltar la suavitat del seu motor. Sens dubte, haver tingut l'oportunitat de veure'l de nou ha fet que encara m'agrade una mica més aquesta marca.

La mostra també comptava amb un altre representant d'una altra marca desapareguda: un De Soto De Luxe de 1947. El grup Chrysler va mantenir aquesta marca entre finals dels anys trenta i principis dels seixanta, batejada amb el nom d'Hernando de Soto, el conqueridor que va dirigir les expedicions castellanes per Florida i la vall del Mississipí. La marca va tenir una presència destacada en diversos mercats d'exportació.
Sens dubte, poder contemplar una selecció de cotxes tan interessants i tan ben conservats és tot un plaer. Però, sent un cap de setmana a Montevideo, aquella trobada no era més que un aperitiu. Un parell de dies abans havia conegut Marcel i Facundo, que m'havien convidat a assistir al Classic Rust Festival, un altre esdeveniment dedicat als clàssics, prou diferent d'aquest, que se celebrava aquell mateix dissabte a només mitja hora de distància.






























Comentaris