Aerodinàmica txecoslovaca
La silueta aerodinàmica dels Tatra de pre-guerra no deixa ningú indiferent. El T87 de 1936 es considera l’obra mestra del fabricant txec, superant els defectes dinàmics del seu predecessor, el T77. Dissenyat per l'enginyer Hans Ledwinka el Tatra era un cotxe innovador en molts aspectes.
La carrosseria aerodinàmica estava inspirada en els estudis de Paul Jaray, un dissenyador de dirigibles. El xassís sobre el que descansava era un monotub central com el que dècades més tard farien servir els Renault Alpine. El motor V8 de tres litres, refrigerat per aire, era d’aliatge de magnesi i proporcionava 85CV que, amb aquesta línia aerodinàmica, permetien arribar als 160 km/h. Fins a 1950, amb la Guerra Mundial pel mig, es van produir més de 3000 unitats.
Sembla que aquests Tatra van impresionar tant a Hitler que en presència del mateix Ledwinka va dir a Porsche que aquell era el cotxe que volia per a les autopistes alemanyes. El primer Volkswagen se semblava tant al Tatra T97, la versió petita amb el motor de 4 cilindres bòxer, que Tatra va demandar Volkswagen. La demanda es va aturar quan Alemanya va envair Txecoslovàquia en 1938 i la producció del T97 es va cancel·lar, sembla que per recordar massa els orígens del cotxe del poble alemany. Només després de la Guerra, Tatra va aconseguir que Volkswagen li pagués una indemnització per plagi.
Els Tatra de motor posterior sempre m’han semblat criatures estranyes. Veure l’exemplar de les fotos rovellant-se a l’exterior del Museu Lomakov, a Moscou, em va despertar la curiositat per un artefacte tan original. El lloc on estava i la ferralla que l’envoltava no permetien prendre fotos de prop, a més, l’herba estava tan alta que cobria la part baixa del cotxe. Malgrat això es podia apreciar que no és un cotxe qualsevol.
El Tatra de Lomakov em va fer recordar que a la col·lecció Schlumpf hi havia un altre molt ben restaurat, així que tornant cap a casa no vaig dubtar a parar a Alsàcia per comprovar si era cert. Per més vegades que el visites el Museu de Mulhouse mai deixa d’impressionar-te. Afortunadament si que hi havia un Tatra al museu, estava a un cantó, amb la qual cosa es podia fotografiar també des del lateral, al contrari que altres centenars de cotxes que estan uns al costat dels altres.
A les fotos es poden veure també els prototips d’Arzens, uns exemplars únics. El Tatra era també un T87, com el de Lomakov, d’un verd metal·litzat resplendent al que no faltava detall.
A les fotos no es pot apreciar molt bé el preciós interior art déco amb uns enormes rellotges i un volant que sembla tallat per un orfebre. Destaca l’enorme espai amb que compten els passatgers, la qual cosa no sorprèn en un cotxe de més de 4’70m. La carrosseria està pensada per a oferir la mínima resistència a l’aire.
Considerat el segon automòbil fabricat en sèrie, després del T77, amb una carrosseria aerodinàmica, el T87 va aconseguir mesures de Cx de 0’36 en túnels del vent dels anys 60, igualant el mateix Citroën CX de 1974 que precisament pren el seu nom d’aquest coeficient.
El Tatra, igual que aquest Citroën porta les rodes posteriors carenades i tota la carrosseria té detalls que busquen l’eficiència aerodinàmica, com les llantes de xapa estampada, poc comuns a l’època, els tiradors de les portes integrats, també imitats pel CX, el parabrises partit en tres, els fars integrats en les aletes i, el més destacat, la part posterior inclinada, amb unes enormes brànquies per a facilitar la ventilació del compartiment motor. Sens dubte un cotxe inoblidable.
