El descans dels Pobeda
Al museu Lomakov de Moscou destaca la presència d’un parell de convertibles alemanys dels trenta suposadament relacionats amb personatges rellevants de l’època. Tant el Mercedes 540K, com el Horch 853, es troben, com dirien els francesos, “dans son jus”, tal com estaven el dia que van ser utilitzats per última vegada pels seus propietaris. La resta, no més d’una trentena, són majoritàriament cotxes russos que s’amunteguen entre motos, màquines de cosir, objectes d’automobília, banderes comunistes i retrats de Lenin. Sens dubte una experiència iniciàtica per a qui no estiga familiaritzat amb l’estètica soviètica.
La majoria dels cotxes es troben en estat original, complets però sense restaurar. El més atractiu del museu, en canvi, està fora, al terreny que l’envolta. Desenes de cotxes russos dels trenta als setanta estan a l’aire lliure esperant que aparega algú disposat a restaurar-los, segons em van dir, estan tots a la venda.
La primera vegada que vaig anar al museu els vaig haver de fotografiar des de fora de la tanca, la senyora que controlava l’entrada em va esbroncar per fer fotos sense el seu consentiment i per suposat no em va deixar entrar a la parcel·la on estaven els cotxes. Aquesta vegada va ser diferent. L’anciana que estava al càrrec va ser tot amabilitat, fins i tot parlava anglès i em va explicar la història d’aquells cotxes més singulars. Tampoc va tenir cap problema en deixar-me passejar pel terreny, sempre que anés acompanyat per ella.
Al pati predominen els Moskvitch 400, basats en l’Opel Kadett de 1938 que Stalin es va quedar com a botí de guerra i els GAZ Volga i Pobeda que es troben per desenes. També em va impressionar la silueta rovellada d’un Tatra que semblava ser del model 87, una llàstima que una bellesa com aquella estigués deteriorant-se a la intempèrie.
GAZ Pobeda
El GAZ Pobeda «Побе́да», sembla que és el preferit del propietari del museu, fins i tot ha fet samarretes amb la seua imatge. Es tracta d'un cotxe que malgrat no haver vist mai a Occident, em va resultar conegut des del primer moment. La seua carrosseria està inspirada en l’Opel Kapitan de 1938, que tampoc és un model amb el que estiga familiaritzat. Sens dubte recorda al Peugeot 203 amb les aletes integrades en la carrosseria i la part de darrere inclinada.
El Pobeda representa tota una fita per a la indústria automobilística russa, o millor dit soviètica. Fins a inicis dels anys quaranta la majoria de la producció estava basada en models nord-americans, sent els Ford A els més populars. En plena Guerra Mundial ja es veien capaços de desenvolupar els seus propis automòbils, això si, prenent com a model versions d’altres fabricants. El Pobeda va ser desenvolupat durant el conflicte bèl·lic, de fet, la fàbrica de GAZ (Planta Automotriu Gorki) va ser bombardejada repetidament per l’aviació alemanya, malgrat el qual no es va arribar a interrompre completament la fabricació de camions i carros blindats a la que estava destinada.
La presentació a Stalin dels prototips del Pobeda es va fer durant l’etapa final de la batalla de Stalingrad, per la qual cosa el cotxe va rebre aquest nom tan triomfalista «Побе́да», que en rus significa “Victòria”, de fet sembla que va ser el mateix Stalin el que va prendre la decisió final sobre el nom. El Pobeda, o GAZ M20 va ser el primer automòbil soviètic que tenia un nom propi ja que fins aleshores tots es designaven únicament per sigles. A Espanya també va haver els anys 70 un Austin que s’anomenava “Victòria”, la veritat és que mai se m’havia ocorregut pensar que aquest nom tingués una inspiració bèl·lica, sempre l’havia associat al nom d’una dona, com en el cas de Mercedes-Benz.
El Pobeda està mogut per un motor de 4 cilindres de vàlvules laterals. Sembla que es van desenvolupar simultàniament una versió de 4 cilindres i una altra de 6, però el mateix Stalin va rebutjar el motor més gran per no considerar-lo adequat per a l’època de carestia de la postguerra.
El llançament al mercat es va produir en 1946 i fins a 1958 es va produir un quart de milió d’unitats. A partir de 1951 es va construir també a Polònia, amb el nom de FSM Warszawa, on es va mantenir fins a 1973. Algunes furgonetes derivades del mateix xassís es fabricaven encara en 1998.
Tot i que a Polònia es va popularitzar una versió de tres volums del Pobeda, en el mercat rus la carrosseria original va concentrar la majoria de les vendes. En les fotos podeu veure una versió taxi (el cotxe blau) i una versió convertible, de l’estil del Citroën Visa Plein Air. Ambdues fotos corresponen a exemplars en el Museu del Transport de Moscou que estaven en millor estat que els exposats al Lomakov.
Si com a mi us agrada passejar entre dotzenes de cotxes rovellats el Museu Lomakov és el vostre lloc. Si voleu més informació sobre els Pobeda podeu consultar la web d’aquest club rus on s’explica amb detall l’evolució del model (www.pobeda-club.ru). Un altre dia parlarem dels Volga, els successors del Pobeda i com aquest, tot un símbol de l’oligarquia soviètica.
