Els Falcon argentins
Molts aficionats europeus potser només recordaran el Ford Falcon com el cotxe que Aaron Kaufman va preparar per a pujar a Pikes Peak en el programa de Fast N’ Loud. Per als argentins la història és ben diferent. El Falcon és, des de fa més de mig segle, un element més del paisatge del seu país.
El nom Falcon l’han portat diverses generacions de models de la marca de Detroit. Precisament l’any passat es va fabricar l’últim a la planta australiana de Broadmeadows, acabant de pas amb la fabricació de Ford al país després de 91 anys. Amb els últims exemplars australians els Falcon argentins no comparteixen més que el nom.
Com el de Kaufman, el model argentí pertany a la primera generació del Falcon nord-americà (1960-63). Als Estats Units la gamma era molt completa, amb sedans, coupés, convertibles, pick-ups, ranxeres, etc. De totes aquelles versions a Argentina només va arribar el sedan de 4 portes. La producció del Falcon va començar a La Boca en 1962, amb el muntatge de peces que venien dels Estats Units. Un any més tard, quan aquesta primera sèrie desapareix del catàleg nord-americà, s’inicia la fabricació a Argentina on perduraria fins a 1991. En 30 anys es va fabricar prop de mig milió d’unitats, una mica més dels que es van fer als Estats Units durant el primer any de fabricació. En aquest enllaç podeu trobar molta informació sobre l’evolució del Falcon a Argentina: www.todofalcon.com.ar
Les principals modificacions que es van fer inicialment van ser per adaptar el model a les carreteres i els camins argentins, amb una suspensió reforçada i més elevada. Al llarg de tres dècades el Falcon va patir diverses actualitzacions, sempre amb motors de 6 cilindres, excepte en un breu període en els 80 que va haver una versió de 4. L’evolució estètica es va concentrar bàsicament en el frontal i els pilots posteriors, personalment trobe que els més atractius eren els de pilots rodons de la primera generació, l’última va arribar a portar els pilots dels últims Taunus / Cortina europeus, que en aquella època li devien donar un toc més modern, però que sens dubte no li peguen.
Al sedan es va incorporar en 1968 una ranxera, anomenada “Falcon Rural”, derivada del model argentí de 4 portes i que per tant no tenia relació amb la ranxera original dels Estats Units que tenia la batalla més llarga i havia deixat de fabricar-se anys abans. L’exemplar verd que podeu veure més amunt el vaig fotografiar en desembre passat prop de Caminito. En 1971, també derivada del sedan, es va presentar una versió pick-up anomenada Ford Ranchero, com podeu veure a una altra foto, encara hi ha exemplars treballant dia a dia pels carrers de Buenos Aires. Al post sobre el Museo Lira de Xile podeu trobar un altre Ford Ranchero
El Falcon va aconseguir ser el model més venut en Argentina en anys tan distants entre si com 1965, 1971, 1972, 1974, 1979 i 1983. Encara avui en dia és inevitable passejar per Corrientes i no trobar-se algun Falcon rodant pel carrer. Molts es troben en un estat prou lamentable, els més nous tenen ja al voltant de 25 anys, però també hi ha qui se’ls restaura i els manté impecables.
Els Falcon han estat taxis, ambulància, cotxe de policia, cotxe fúnebre, etc., més o menys com va passar amb el SEAT 1500 a Espanya. L’última unitat fabricada va ser sortejada entre els empleats de la planta de Ford a Pacheco i va ser notícia quan l’afortunat guanyador la va posar a la venda en 2009. Fa poc també va aparèixer sense estrenar una unitat de l’última sèrie.
Els Falcon malauradament també formen part de la història negra d’Argentina. Durant la dictadura, les forces de repressió es feren famoses, entre altres coses, per utilitzar els Falcon quan anaven a buscar les seues víctimes. Hi ha desenes de testimonis que asseguren haver vist per darrera vegada a persones desaparegudes quan eren introduïdes per la força en un Falcon. En 2012, en una inspecció a la base naval de Puerto Belgrano, van aparèixer 43 Falcon i un Chevy coberts de pols a un “galpón”. La Secretaria de Drets Humans va decidir intervenir els vehicles argumentant: “De lo expuesto se colige que en la maquinaria represiva del estado la utilización de este modelo de automóvil efectivamente contribuyó a los oscuros designios de los militares, en la práctica, como un instrumento que permitió el secuestro y traslado de innumerables personas, y desde lo simbólico, sembrando el terror entre la población pues cuando éstos vehículos se veían, ello –muchas veces- era señal de que los grupos de tareas estaban operando en el lugar”. Els Falcon de Puerto Belgrano, com alguns avions que participaren al “vols de la mort”, van ser analitzats per tal de trobar proves que ajuden a aclarir aquest període tan lamentable de la història argentina. Esperem que aquests Falcon empolsegats puguen aportar alguna pista que contribuisca a condemnar els culpables d’aquells crims.
