Lamborghini Countach a París
Per a molts dels que vam ser xiquets en els anys 70 el Lamborghini Countach era el cotxe dels nostres somnis. La majoria de nosaltres el més prop que vam estar d’un Countach eren les cartes de cotxes de Fournier, les miniatures de Guisval o els pòsters que penjàvem a la nostra habitació. El Countach era la carta que tots volíem tenir, feia de portada de la col·lecció i derrotava tots els rivals per prestacions. En una època en la que els xiquets ens acostàvem a les finestres dels cotxes dels turistes per a veure fins a quant marcaven els velocímetres, pensar en un cotxe que feia 300 km/h ens transportava a la carrera espacial. Cal no oblidar que eren els anys del Concorde i que poc abans l’home havia arribat a la lluna.
La forma en cunya del Countach, amb portes que s’obrin en tisora, és obra de Marcello Gandini, aleshores dissenyador en cap de Bertone, que també es autor d’obres mestres com l’Alfa Romeo Montreal. La silueta recorda altres dissenys de Gandini com l’Alfa Romeo Carabo o el Lancia Stratos.
Presentat en 1974 el Countach va ser el supercotxe dels 70 i els 80, mantenint-se la producció fins a 1990. L’exemplar que podeu veure a les fotos és un LP400, de la primera sèrie, la que té les línies més netes i pures, semblants al prototip original de Gandini. A les versions posteriors els van anar creixent els passos de roda, alerons, brànquies i espoilers per tot arreu. L’última versió, la que celebrava el 25è aniversari de la marca és sens dubte la més desafortunada estèticament, entre tants apèndix fins i tot li va créixer un para-colps posterior que emmascara la fluïdesa de les línies originals.
L’exemplar exposat al Retro Mobile de París d’enguany estava en estat semblant a nou, fins i tot les rodes, convenientment siliconades, tenien l’aspecte dels anys setanta. Avui en dia les rodes del Countach pareixen bunyols, qualsevol utilitari actual porta llantes amb més diàmetre i uns pneumàtics més amples, però sens dubte en el Countach contribueixen a mantenir l’equilibri de línies.
Vist de prop es poden apreciar molts detalls que parlen d’una construcció artesanal. L’interior, per exemple, està completament folrat en pell i distints teixits, els rellotges i interruptors semblen de procedències variades, fins i tot els pilots, magistralment integrats en la cua del cotxe semblen provenir d’un autobús.
Això no treu que més de quaranta anys després el Countach continue sent una icona del disseny. Però no tot és estètica, aquesta versió, equipada amb un V12 de quatre litres heretat del Lamborghini Miura i mitja dotzena de carburadors és capaç d’arribar als 315 km/h i fer de 0 a 100 km/h en poc més de 5 segons, la majoria dels mortals de moment continuarem somiant.
