Alemanys tropicalitzats
L’empremta alemanya a Veneçuela és més profunda del que sembla si no es coneix el país. A banda de que en el S XVI la colonització va ser concedida a alemanys que des de la ciutat de Coro van iniciar l’expansió a la resta del territori, durant el S XIX es va intentar atreure immigrants alemanys per a desenvolupar l’agricultura local. Un dels vestigis més coneguts d’aquella immigració és la Colonia Tovar, situada a uns 50 km de Caracas. Més de 150 anys després de que un grup de 400 immigrants arribés al país l’arquitectura d’aquest poble encara conserva les característiques de Baden, la seua regió d’origen. Els seus descendents encara parlen una versió caribenya del dialecte de Baden. La colònia va ser fundada en una vall a 1700m d’alçada amb un clima i condicions semblants a Baden. La visita a Tovar és quasi obligada si vas algun cap de setmana a Caracas. Les façanes amb insercions de fusta imiten l’arquitectura tradicional de la Selva Negra, els colons venen souvenirs vestits com els alemanys del S XIX i es pot tastar la cervesa elaborada a la colònia, menjar Brezeln o salsitxes, entre altres curiositats.
Com no podia ser d’una altra manera a Tovar hi havia uns quants VW escarabat i a la porta d’una granja vaig trobar un Chevrolet Bel Air de 1957 conservat a l’estil cubà però que encara conservava els seus cromats.
No va ser a la Colonia Tovar, però també vaig trobar una parella de germans alemanys que es dedicaven als cotxes clàssics del seu país. A Veneçuela queden molts VW escarabat, molts són votxos que han arribat de Mèxic o fusca brasilers, però també hi ha models fabricats a Alemanya. Friedrich i Karl van arribar a Veneçuela en els anys 60. Durant dècades van ser sinònim de Volkswagen a Barquisimeto, però amb el temps es van cansar de lluitar contra els canvis tecnològics i els conflictes laborals i es van resguardar a un petit taller on treballen sols. Un amic em va parlar d’ells i vaig tenir l’oportunitat de visitar-los.
A la porta ens esperava la T1 pick-up de Friedrich, un model que avui en dia és el somni de molts col·leccionistes. Aquell taller era una mena de temple tropical dels VW. Els germans havien consagrat la seua vida a tornar a la carretera la dotzena d’escarabats que, entre tot tipus de peces i recanvis, s’amuntegaven al taller.
Els vam sorprendre amb les mans a la feina. Després d’explicar-nos el que estaven fent van insistir en què anés al fons del magatzem on un parell d’ovals i un split esperaven el seu torn per a ser rehabilitats. Entre tanta ferralla era difícil saber on estava cada cosa, però finalment vaig ser capaç de trobar-los. Possiblement, en l’estat en que estaven, en un altre lloc aquells exemplars de les primeres sèries no es considerarien restaurables però Friedrich els tenia en la llista d’espera per a una futura resurrecció. El preferit dels germans era, en canvi, un Auto Union 1000 SP. Aquell petit coupé recordava un Ford Thunderbird en miniatura amagat entre tots els escarabats. Estava complet, amb el seu motor de dos temps, era l’única nota discordant entre tant de Volkswagen.
La visita no va ser molt llarga ja que els germans estaven treballant i no volíem desconcentrar-los, però ens va encantar haver tingut l’oportunitat d’anar-hi. Sens dubte aquell taller faria les delícies de qualsevol beetlemaniac. Espere que Friedrich i Karl continuen molts anys gaudint de la restauració dels seus escarabats.
