Sorpresa a Christiània
Copenhaguen és una d’aquelles ciutats en les que sembla natural prescindir de l’automòbil. La bicicleta és tot un símbol de la capital danesa, una de les ciutats més amigables amb els ciclistes on la qualitat de vida es respira a cada racó.
Si hi ha un lloc a Copenhaguen on l’automòbil es considera proscrit és Christiània. Christiània és un món a banda dintre de Copenhaguen, un lloc amb les seues pròpies normes sobre el que la llei no acaba d’aplicar-se de la mateixa manera que a la resta del país. Considerada com un “estat lliure” o una “comuna independent” va ser fundada a principis dels 70 per hippies i ocupes llibertaris que implantaren un estil de vida assembleari.
Des de l'ocupació de les casernes militars abandonades de Bådsmandsstraæde al barri de Christianshavn, la relació entre els habitants de Christiània i la resta de la ciutat ha estat complexa. D’una banda ha esdevingut un centre cultural, impulsor de noves tendències on s’organitzen concerts, exposicions i tot tipus de tallers alternatius. D’altra banda, Christiània és famosa per la pusher street, un carrer on fins fa poc hi havia paradetes de marihuana regentades per uns individus que t’amenaçaven si et veien fent fotos pels voltants.
Durant quasi mig segle Christiània s’ha mantingut com una illa dintre de la ciutat, fins i tot té bandera pròpia, amb tres cercles grocs sobre un fons roig. La seua situació, al costat de Christianshavn, un dels barris més cars de Copenhaguen, als peus de la torre l'església de Sant Salvador i a menys de 500m de l'espectacular edifici de l’Òpera, no lluny de la famosa sireneta, ha fet que la pressió immobiliària s’haja convertit en la principal amenaça per a la seua subsistència.
Christiània és també el lloc d’origen de Christiania Bikes, el fabricant dels tricicles a pedals que tantes famílies daneses utilitzen per portar els seus xiquets a escola. La idea va partir d’un dels habitants de la comuna que en 1984 va construir una bicicleta per a la seua parella.
Entre els diversos tallers de ceràmica, escultures metàl·liques i artesanies vàries no era d'estranyar que sorgís un fabricant de bicicletes, però el que si que em va sorprendre va ser trobar un taller de restauració d’automòbils, precisament a un lloc on els cotxes estan prohibits. L’Acadiane (Dyane 6-400 en Espanya), tota grafitejada, que hi havia a la porta no desentonava amb la resta del decorat però descobrir en la foscor del taller les siluetes d’un Traction i una HY si que em va sobtar. Per suposat que si hi ha un fabricant d’automòbils que pot representar l’esperit de Christiània és Citroën, amb els seus 2CV i derivats, però no esperava trobar-me un Traction tan ben restaurat en aquell barri. No vaig veure ningú a l’interior i amb el que havia escoltat sobre fer fotos a Christiània no vaig gosar d’entrar-hi, al menys vaig poder fotografiar el taller des de fora. Tenia l’aire d’aquells garatges francesos dels cinquanta.
No faltaven premses, cavallets, llaunes d’oli per tot arreu, etc., tot perfectament ordenat. A banda del Traction i de l’HY es podia veure al fons un xassís i el volant del que ben bé podria ser una Rosalie, si és que el taller només es dedicava als Citroën. Les bigues de fusta que sostenien el sostre de l’antiga caserna militar donaven un aire retro que feia encara més encantador aquell lloc. Sens dubte si torne a Copenhaguen passaré pel barri de l’anarquia i l’amor per veure si encara s’hi restauren cotxes antics.
