El Cadillac de Coro
Si hi ha un lloc on un aficionat als cotxes clàssics pot fer nous descobriments a cada cantó és Veneçuela. És cert que la majoria no es poden considerar de col·lecció perquè són el mitjà de transport dels seus propietaris i molts estan en un estat lamentable, però alguns estan prou sencers i tampoc és estrany trobar-ne algun ben restaurat. En aquestes condicions no pots oblidar-te la càmera a casa ja que qualsevol dia pots topar-te amb sorpreses interessants.
Aquell cap de setmana havíem estat a Morrocoy, un d’aquells llocs del Carib amb illots i platges de corall blanc on pots veure nedar els peixos als teus peus en les aigües cristal·lines. Vam decidir fer una excursió d’un dia a Punto Fijo i Coro. El major interès de Punto Fijo és que funciona com a port franc i els veneçolans hi van a comprar electrodomèstics i altres productes d’importació. Punto Fijo està a l’extrem de la petita península de Paraguaná que està unida al continent per un estret istme que en alguns llocs no és molt més ample que la carretera. L’atractiu d’anar a Paraguaná és parar una estona als “Médanos de Coro”. Aquest parc natural inclou l’istme amb les seues platges, els manglars i les dunes o “médanos” que donen nom al parc.
No són més de 500m de dunes els que lluiten per tragar-se la carretera, però una vegada aconsegueixes enfilar-te dalt del tot els paisatge canvia, la sorra arriba fins a l’horitzó i dóna la impressió d’entrar en la immensitat del Sàhara.
La ciutat de Coro compta amb una rica història. Va ser la primera ciutat fundada a Veneçuela que va subsistir i des de la que es va colonitzar la resta del país. Curiosament no van ser els espanyols els que van iniciar la colonització, sinó alemanys als que la Corona els va donar el dret a explorar el país a canvi de saldar deutes pendents. Uns vint anys després quan van veure que la cosa els anava bé i seguien parlant alemany els espanyols els van revocar el contracte i Neu Augsburg tornà a ser Santa Ana de Coro.
Actualment el centre de la ciutat encara manté la trama urbana quadriculada amb els carrers empedrats, casones de tova i esglésies de l’època colonial, un marc ideal per a trobar cotxes clàssics. A Veneçuela veus tants Ford, Chevrolet, Dodge, etc dels 70 que acabes per no fer-ne cas, però trobar-te tot un Cadillac Series 62 de 1954 a la porta del supermercat no passa a tots els llocs. Era un sedan de quatre portes que sense ser tan atractiu com un Eldorado coupé o descapotable no deixa de ser impressionant amb prop de 6 metres de longitud.
El toll d’oli que hi havia sota el motor podia ser d’ell o de qualsevol dels seus veïns. Es pot veure que el cotxe està complet i malgrat que la pintura estava quartejada diria que estava en funcionament, els vidres i la carrosseria es veien nets. Aquesta sèrie no és de les més exagerades i malgrat l’abundància de cromats i que la cua ja tracta d’imitar un coet espacial el cotxe és elegant i proporcionat. Qui sap si encara se’l podrà veure creuant els Médanos de Coro.
