top of page
BLOG


El museu de TurBus
Junt a l’estació central de Santiago, unes naus que en el seu dia van allotjar un molí de sucre s’han convertit en l’escenari ideal per a un museu d’autos clàssics. Jesús Díez Martínez, nascut a La Rioja, va arribar a Xile amb només tres mesos d’edat. Ben jove va començar a crear amb les seues mans les carrosseries per transformar vells camions en desús en petits autobusos que ell també conduïa. Aquella aventura que va iniciar un jove de Rancagua s’ha convertit en una empresa


Museu Lira, Santiago de Xile
Era el meu primer cap de setmana a Xile. Des de Santiago es veien els turons nevats de la primavera. El Puente del Inca, just a l’altre costat de la frontera argentina no estava lluny i era un lloc ideal per a poder contemplar la immensitat de l’Aconcagua. Les possibilitats per a aquell cap de setmana de primavera eren increïbles. D’altra banda, hi ha dos museus de cotxes clàssics ca Santiago i un d’ells no obri en diumenge així que vaig deixar l’excursió als Andes per l’ende


Au revoir ma Dauph'
Avui, després de prop de dotze anys, he dit adéu al nostre Dauphine. És el clàssic que més he conduït i possiblement al que més hores li he dedicat. Sempre he sentit més passió pels meus altres cotxes que no han funcionat en dècades que pel Dauphine però sens dubte el trobaré a faltar. El primer cotxe que va tenir el meu pare va ser un Dauphine. El meu cunyat Pep també tenia bons records d’un altre amb el que el seu padrí anava a visitar-lo quan era menut, és potser per això


Diumenge a París
Els milers de visitants que cada dia arriben a París omplin els Camps Elisis, el Louvre, la torre Eiffel, Montmartre i tants altres llocs turístics, fins i tot castells de cartró-pedra. El Château de Vincennes, en canvi, és un lloc on es pot gaudir amb tranquil·litat dels seus prop de mil anys d’història i si ets aficionat als cotxes clàssics cada primer diumenge de mes també d’una magnífica concentració d'anciennes voitures. El castell es troba en un excel·lent estat de cons


Passejada per La Boca
La Boca és un d’aquells barris de Buenos Aires on encara es pot respirar el sabor porteño. Punt d’arribada dels immigrants i barri d’artistes i estibadors en el passat avui és una barreja d’atracció turística i barri obrer amb multicolors cases de xapa. De lluny recorda d’alguna manera al barri del Cabanyal de València. Havia arribat a Buenos Aires el mateix dia de les eleccions presidencials. Com que estava allotjat a dues passes de l’Obelisc vaig viure el recompte de vots


Aerodinàmica txecoslovaca
La silueta aerodinàmica dels Tatra de pre-guerra no deixa ningú indiferent. El T87 de 1936 es considera l’obra mestra del fabricant txec, superant els defectes dinàmics del seu predecessor, el T77. Dissenyat per l'enginyer Hans Ledwinka el Tatra era un cotxe innovador en molts aspectes. Tatra T87, exterior del Museu Lomakov, a Moscou La carrosseria aerodinàmica estava inspirada en els estudis de Paul Jaray, un dissenyador de dirigibles. El xassís sobre el que descansava era


EMW, els BMW de l’Est
La primera vegada que vaig veure un Eisenach va ser a un preciós poble costaner al nord de l’illa de Selàndia (Sjælland), prop d’Helsingør. Era una pick-up blava aparcada al jardí d’una casa d’aquelles que tenen una grossa teulada de palla com als contes de fades. L’aspecte em resultava estrany i el fet que fos una pick-up em va fer pensar a una realització artesanal. Ara, després d’haver vist algunes fotos d’altres models semblants m’incline a pensar que ja venia així de cas


Baby FIAT, el "polaquito"
Si hi ha algun cotxe que la majoria dels aficionats associen a Polònia és sens dubte el FIAT 126, o millor dit el Polski FIAT 126. És...


Un cotxe rus per a motoritzar Polònia
Crec que des del moment en que vaig veure el GAZ Pobeda per primera vegada es va convertir en el meu cotxe rus preferit. Entre les...


La reserva soviètica de Mikhail
Si en la Rússia actual l’enyorança del passat soviètic encara és evident a cada racó del país, Mikhail Krasinets és, amb la seua col·lecció de més de 300 cotxes, un dels màxims exponents d’eixa nostàlgia per uns temps que molts russos encara consideren gloriosos. Després d’un mes a Moscou havia passat la meua darrera vesprada de dissabte al Museu del Transport. Per la nit, mentre buscava informació a internet per a completar una nova entrada el bloc vaig descobrir que a menys
bottom of page