Avui, després de prop de dotze anys, he dit adéu al nostre Dauphine. És el clàssic que més he conduït i possiblement al que més hores li he dedicat. Sempre he sentit més passió pels meus altres cotxes que no han funcionat en dècades que pel Dauphine però sens dubte el trobaré a faltar. El primer cotxe que va tenir el meu pare va ser un Dauphine. El meu cunyat Pep també tenia bons records d’un altre amb el que el seu padrí anava a visitar-lo quan era menut, és potser per això
