Just fa dos mesos que ens vam desfer del nostre Dauphine verd de 1962 quan un altre ha entrat a les nostres vides. En aquest cas és un Gordini, la versió més potent que va fabricar FASA. Un dels motius pels que vam comprar l’altre Dauphine era que el meu cunyat Pep tenia bons records del Gordini amb el que Francesc, el seu padrí, pujava al poble cada Nadal per portar-li les estrenes. Es tractava d’un exemplar gris clar de 1964. Precisament aquest Nadal, després d’una llarga n
Avui, després de prop de dotze anys, he dit adéu al nostre Dauphine. És el clàssic que més he conduït i possiblement al que més hores li he dedicat. Sempre he sentit més passió pels meus altres cotxes que no han funcionat en dècades que pel Dauphine però sens dubte el trobaré a faltar. El primer cotxe que va tenir el meu pare va ser un Dauphine. El meu cunyat Pep també tenia bons records d’un altre amb el que el seu padrí anava a visitar-lo quan era menut, és potser per això
